LA MEVA IDENTITAT DOCENT "FINAL"

Arribats a aquest punt, quan donem per finalitzades les classes del màster i passem a una altra etapa, toca reflexionar sobre quina identitat tenim com a docents en aquest moment. Tot i que la nostra identitat s'anirà modelant segons experiències viscudes, errors i aprenentatges, etc., sí que en podem definir una, donada en part per la formació rebuda durant el curs. És per això, que poso al títol la paraula final entre cometes, perquè penso que encara estem en el procés de formació de la nostra identitat docent. 
A la vida estem contínuament incorporant noves experiències i informació que formen la nostra identitat i que també, alhora la canvien, encara que és ben cert que tothom parteix d'unes bases que s'estableixen quan creixem a la infància.

Així doncs, si fem una revisió de quan vàrem començar el màster fins ara, trobem que al principi ens movíem per camins inclusius, entorns digitals, una pedagogia diferent basada en la repetició però amb TIC, que donava pinzellades d'un canvi en la metodologia i educació, però faltava informació per completar una nova educació.

Ara podem completar el puzle amb peces que faltaven: l'alumnat és capaç de regular el seu aprenentatge aplicant estratègies cognitives segons les seves necessitats. El professor ofereix un ventall de possibilitats per a aquests en un entorn personal i obert de recursos. També es manté una visió més cooperativa de treball, motivadora a partir d'aprenentatges basats en projectes i conceptes pràctics per al món real.

Tot això, i en bona part gràcies a les assignatures de Contextos Educatius i d'Investigació i Innovació, des del punt de vista d'orientadora sento que m'han dotat d'eines i recursos per poder ajudar a la inclusió de tot l'alumnat de les aules, així com millorar l'ajuda que necessiti l'equip docent a les seves classes. 
Posem com exemple l'eina Twitter: pot ser útil per la meva tasca orientadora, ja que hi ha tot una xarxa de professionals del meu àmbit que creen i comparteixen metodologies innovadores, avanços, formacions, etc. Al mateix temps, també podré contribuir a Twitter amb les meves experiències. La pròpia identitat queda reflectida en aquests tipus de xarxes, així com en altres recursos; tanmateix, la identitat també es formarà a partir de la comunitat influent al·ludida. Però, a Twitter hi té cabuda tothom (em refereixo a l'àmbit educatiu en aquest cas): professionals docents, famílies, alumnat, equips especialitzats, centres educatius... un entorn obert a l'abast de qualsevol amb informació actual... què més podem demanar?

Ara veurem si les properes experiències pràctiques que estan per arribar modelen la meva identitat orientadora, sens dubte l'enriquiran!

Al següent enllaç podeu trobar una vídeo-presentació de la meva identitat docent que espero us agradi:

https://view.genial.ly/5e4427aad2e2250ef09ac6f9/video-presentation-noelia

L'autoregulació de l'aprenentatge cognitiu i digital a l'Educació Secundària

L’educació del segle XXI forçosament ha canviat. A una altra entrada de blog ja feia referència al canvi que hem patit a tots els nivells; és l’era digital que fa temps va començar a invadir-nos. Per tant, com no podia ser d’altra manera el món educatiu també s’ha d’adaptar als canvis. 
Tenint en compte el procés que realitza l’alumne/a d’aprenentatge (com per exemple, l'explicat pel model de Zimmerman), hi ha una sèrie de fases per les quals passa l’elaboració del coneixement o tasca. Aquesta elaboració sempre comença per una planificació, segueix per una posada en marxa de la pròpia actuació i acaba per un anàlisis de l’execució. En tot aquest procés estan en joc factors emocionals, motivacionals o cognitius, entre d’altres. D'aquí parteix la perspectiva holística, que es contempla en el model mencionat. Aquest procés es pot dur a terme davant qualsevol format que sigui demanada una activitat. L’objectiu sempre serà fer una planificació estratègica de la nostra actuació. 

Ara bé, seguint amb la temàtica digital, em plantejo com es pot combinar l’autoregulació de l’aprenentatge amb els recursos digitals disponibles en l’educació. Tenint en compte l'entorn personal d’aprenentage (PLE) o conjunt d’eines que un individu utilitza per aprendre en el seu dia a dia, trobem que hi ha concordança pel que fa a la capacitat de l’alumne per ajustar el seu aprenentatge i en l’autoregulació davant els recursos i fonts d’informació que es troben al seu abast. 
A l’Educació Secundària es poden fer ús de múltiples eines digitals que ens proporcionen informació nova i variada. Algunes d’elles poden ser per accedir-hi, com per exemple, Google, Twitter, Pinterest, Infografies, Youtube, entre d’altres. Unes altres ens serveixen per crear la informació com ara són eines de Google, Fòrums, Thinglink, Piktochart, Office, Menti, etc. Les eines mencionades, juntament amb d’altres afegides com ara Facebook, Dropbox, Pearltrees o WhatsApp, també ens serveixen per compartir la informació. A nivell pràctic, en el cas de l’alumnat d’Educació Secundària es pot destacar Twitter per la seva “simplicitat” en el funcionament, tweets que contenen informació breu i gran xarxa interactiva que s'ha creat des de que va sorgir l’eina. A Twitter els alumnes poden accedir, crear i compartir informació dins la comunitat educativa, el que permet autoregular el seu aprenentatge. Un cop es planifica l’aprenentatge, l’alumne pot utilitzar l’eina Blogger per reflexionar i autoavaluar què ha après, com ho ha fet i com ho podria millorar. A més a més, Blogger permetrà  que l’alumne/a col·labori dins la comunitat educativa.

A nivell personal, penso que Twitter és una eina imprescindible per aprendre noves metodologies i tècniques d’altres docents o professionals. És una comunitat que Internet posa al nostre abast i que l’hem d’aprofitar fent un bon ús d’ella. També Blogger em serveix per aprofundir i reflexionar la utilitat que puc trobar a certes eines per la meva feina com a docent. Tanmateix, consultant blogs d’altres docents podem trobar informació que  ens pot ser útil en la nostra tasca així com compartir la nostra pròpia.

Quin tipus de docent vull ser?

Al llarg del viatge que he realitzat durant els dos primers mesos de màster he arribat a una terra  "nova", amb una visió innovadora i positiva de l'educació. Dic nova entre cometes perquè crec que és de sentit comú anar canviant i adaptant-se als nous temps en tots els àmbits de la vida. Tanmateix si és nova comparada amb la que vaig viure a secundària. Sobretot a nivell tecnològic, ja que en les darreres dècades s'ha viscut un gran canvi: l'ERA DIGITAL.
Si fem una revisió de com aquesta ara ha invadit les nostres vides, trobarem múltiples adaptacions dins la societat, algunes de les quals ens poden suposar una comoditat i gran avanç. Però des del meu parer, en el cas de l'educació, com ja he fet referència en una altra entrada de blog, no s'ha avançat al mateix ritme. Els centres educatius s'han dotat d'ordinadors i derivats però la metodologia que s'utilitza no està del tot en consonància encara. Per una banda, el sistema educatiu presenta dificultats per modernitzar-se, falta de recursos, legislació que prové de sistemes antics i que ha patit pocs canvis, així com professors que tenen molta càrrega burocràtica, poc suport per iniciar nous projectes tant per part del sistema com d'alguns docents i falta de formació en general en TICs, entre d'altres. Tot això front a alumnes desmotivats, que necessiten que la seva curiositat sigui despertada, com ara ho fa Internet o mòbils i tablets.

Així doncs, si em plantejo quin tipus de docent vull ser, em sorgeixen diverses idees alhora que sentiments d'inseguretat davant el fet de si podré aplicar-les. Amb això vull dir que, durant el màster se'ns dóna una visió esperançadora cap a una educació inclusiva i innovadora, que crec que xoca amb la realitat que ens trobarem, la qual també han fet referència bona part de professors del màster. Però responent a la pregunta, vull ser un docent modern, motivador, que sigui competent digitalment que aprengui a treure el suc a les TICs i ensenyar als alumnes a que ho facin. Aportar a l'educació la força per impulsar noves iniciatives, riques en competències, com per exemple, aconseguir que els alumnes siguin agents actius i crítics en el seu aprenentatge. També que sàpiguen conèixer les fonts d'informació adequades, que utilitzin tècniques d'autoregulació per comprendre continguts, comparteixin la informació i contribueixin amb la construcció de tota la comunitat digital.

Encara queda bona part del viatge a terres desconegudes així que em prepararé per fer front a múltiples escenaris fins arribar a la Lluna (veure thinglink)!

https://www.thinglink.com/scene/1250410295310942210

Modernitzant l'educació...segur?

Hola de nou!

Aquí us deixo un link d'un breu vídeo que amb poques imatges i paraules em suggereix que l'educació està canviant, i així ha de ser: https://photopeach.com/album/wdq03j

Però, està canviant suficientment ràpid? Jo penso que no, les noves tecnologies han revolucionat la societat i està canviant a velocitat de gegant. Si ens fixem en les aules de l'escola ordinària segueixen sent igual que fa 30 o 40 anys; taules i cadires per files orientades al ponent, pissarra amb guixos (ara també digital) i poca cosa més. Ens trobem nens i nenes desmotivats, que tenen mòbils, tablets o ordinadors al seu entorn habitual, però, que a classe no veuen la seva utilitat ni se'ls ensenya a fer un bon ús d'ells. Potser la clau està en canviar la metodologia a l'hora d'impartir les classes de manera que es doni als alumnes conceptes clau i idees per desenvolupar, per a que, després, ells facin tasques de recerca i obtinguin les seves pròpies conclusions. Avui dia a Internet tenim tota la informació necessària i més! Aquesta perspectiva no creieu que augmentaria l'esperit crític dels alumnes?
Important és també canviar els criteris d'avaluació, de manera que una persona no sigui jutjada o classificada per una nota numèrica, sinó per les capacitats, punts forts i dèbils però que el permetin aportar alguna idea igualment valiosa que una altra. Així contribuiríem a millorar la motivació i autoestima dels alumnes, sense etiquetar-los, a un món que tothom hi té cabuda.

¿Qui soc jo?

¡Bon dia!
El meu nom és Noelia i soc graduada en Psicologia per la Universitat de Barcelona des del 2012. Vaig fer un Màster en Psicologia Forense a l'ISEP (Barcelona) i el meu somni sempre ha estat treballar en l'àmbit jurídic. Però, de vegades la realitat topa amb els somnis, per lo qual no és fàcil triar el camí un mateix. Encara que, és veritat que he "col·laborat" amb els Jutjats i he tocat el somni de passada, diria que viure en una societat com la nostra avui dia és difícil sense una entrada econòmica estable.
També treballo a la meva consulta privada amb nens i nenes amb problemes emocionals, de comportament o dificultats d'aprenentatge així com amb adults. Formo part del grup de psicòlegs d'emergències del 112 de les Illes Balears i he treballat amb víctimes de Violència de Gènere. 
No ens queixarem...però, ¿Per què no descobrir el món de l'educació? ¿Què podem aportar o fer els/les psicòlegs/es en aquest món?

Seguiré contant-vos la meva experiència. ¡Bon cap de setmana!