LA MEVA IDENTITAT DOCENT "FINAL"

Arribats a aquest punt, quan donem per finalitzades les classes del màster i passem a una altra etapa, toca reflexionar sobre quina identitat tenim com a docents en aquest moment. Tot i que la nostra identitat s'anirà modelant segons experiències viscudes, errors i aprenentatges, etc., sí que en podem definir una, donada en part per la formació rebuda durant el curs. És per això, que poso al títol la paraula final entre cometes, perquè penso que encara estem en el procés de formació de la nostra identitat docent. 
A la vida estem contínuament incorporant noves experiències i informació que formen la nostra identitat i que també, alhora la canvien, encara que és ben cert que tothom parteix d'unes bases que s'estableixen quan creixem a la infància.

Així doncs, si fem una revisió de quan vàrem començar el màster fins ara, trobem que al principi ens movíem per camins inclusius, entorns digitals, una pedagogia diferent basada en la repetició però amb TIC, que donava pinzellades d'un canvi en la metodologia i educació, però faltava informació per completar una nova educació.

Ara podem completar el puzle amb peces que faltaven: l'alumnat és capaç de regular el seu aprenentatge aplicant estratègies cognitives segons les seves necessitats. El professor ofereix un ventall de possibilitats per a aquests en un entorn personal i obert de recursos. També es manté una visió més cooperativa de treball, motivadora a partir d'aprenentatges basats en projectes i conceptes pràctics per al món real.

Tot això, i en bona part gràcies a les assignatures de Contextos Educatius i d'Investigació i Innovació, des del punt de vista d'orientadora sento que m'han dotat d'eines i recursos per poder ajudar a la inclusió de tot l'alumnat de les aules, així com millorar l'ajuda que necessiti l'equip docent a les seves classes. 
Posem com exemple l'eina Twitter: pot ser útil per la meva tasca orientadora, ja que hi ha tot una xarxa de professionals del meu àmbit que creen i comparteixen metodologies innovadores, avanços, formacions, etc. Al mateix temps, també podré contribuir a Twitter amb les meves experiències. La pròpia identitat queda reflectida en aquests tipus de xarxes, així com en altres recursos; tanmateix, la identitat també es formarà a partir de la comunitat influent al·ludida. Però, a Twitter hi té cabuda tothom (em refereixo a l'àmbit educatiu en aquest cas): professionals docents, famílies, alumnat, equips especialitzats, centres educatius... un entorn obert a l'abast de qualsevol amb informació actual... què més podem demanar?

Ara veurem si les properes experiències pràctiques que estan per arribar modelen la meva identitat orientadora, sens dubte l'enriquiran!

Al següent enllaç podeu trobar una vídeo-presentació de la meva identitat docent que espero us agradi:

https://view.genial.ly/5e4427aad2e2250ef09ac6f9/video-presentation-noelia

L'autoregulació de l'aprenentatge cognitiu i digital a l'Educació Secundària

L’educació del segle XXI forçosament ha canviat. A una altra entrada de blog ja feia referència al canvi que hem patit a tots els nivells; és l’era digital que fa temps va començar a invadir-nos. Per tant, com no podia ser d’altra manera el món educatiu també s’ha d’adaptar als canvis. 
Tenint en compte el procés que realitza l’alumne/a d’aprenentatge (com per exemple, l'explicat pel model de Zimmerman), hi ha una sèrie de fases per les quals passa l’elaboració del coneixement o tasca. Aquesta elaboració sempre comença per una planificació, segueix per una posada en marxa de la pròpia actuació i acaba per un anàlisis de l’execució. En tot aquest procés estan en joc factors emocionals, motivacionals o cognitius, entre d’altres. D'aquí parteix la perspectiva holística, que es contempla en el model mencionat. Aquest procés es pot dur a terme davant qualsevol format que sigui demanada una activitat. L’objectiu sempre serà fer una planificació estratègica de la nostra actuació. 

Ara bé, seguint amb la temàtica digital, em plantejo com es pot combinar l’autoregulació de l’aprenentatge amb els recursos digitals disponibles en l’educació. Tenint en compte l'entorn personal d’aprenentage (PLE) o conjunt d’eines que un individu utilitza per aprendre en el seu dia a dia, trobem que hi ha concordança pel que fa a la capacitat de l’alumne per ajustar el seu aprenentatge i en l’autoregulació davant els recursos i fonts d’informació que es troben al seu abast. 
A l’Educació Secundària es poden fer ús de múltiples eines digitals que ens proporcionen informació nova i variada. Algunes d’elles poden ser per accedir-hi, com per exemple, Google, Twitter, Pinterest, Infografies, Youtube, entre d’altres. Unes altres ens serveixen per crear la informació com ara són eines de Google, Fòrums, Thinglink, Piktochart, Office, Menti, etc. Les eines mencionades, juntament amb d’altres afegides com ara Facebook, Dropbox, Pearltrees o WhatsApp, també ens serveixen per compartir la informació. A nivell pràctic, en el cas de l’alumnat d’Educació Secundària es pot destacar Twitter per la seva “simplicitat” en el funcionament, tweets que contenen informació breu i gran xarxa interactiva que s'ha creat des de que va sorgir l’eina. A Twitter els alumnes poden accedir, crear i compartir informació dins la comunitat educativa, el que permet autoregular el seu aprenentatge. Un cop es planifica l’aprenentatge, l’alumne pot utilitzar l’eina Blogger per reflexionar i autoavaluar què ha après, com ho ha fet i com ho podria millorar. A més a més, Blogger permetrà  que l’alumne/a col·labori dins la comunitat educativa.

A nivell personal, penso que Twitter és una eina imprescindible per aprendre noves metodologies i tècniques d’altres docents o professionals. És una comunitat que Internet posa al nostre abast i que l’hem d’aprofitar fent un bon ús d’ella. També Blogger em serveix per aprofundir i reflexionar la utilitat que puc trobar a certes eines per la meva feina com a docent. Tanmateix, consultant blogs d’altres docents podem trobar informació que  ens pot ser útil en la nostra tasca així com compartir la nostra pròpia.