L'autoregulació de l'aprenentatge cognitiu i digital a l'Educació Secundària

L’educació del segle XXI forçosament ha canviat. A una altra entrada de blog ja feia referència al canvi que hem patit a tots els nivells; és l’era digital que fa temps va començar a invadir-nos. Per tant, com no podia ser d’altra manera el món educatiu també s’ha d’adaptar als canvis. 
Tenint en compte el procés que realitza l’alumne/a d’aprenentatge (com per exemple, l'explicat pel model de Zimmerman), hi ha una sèrie de fases per les quals passa l’elaboració del coneixement o tasca. Aquesta elaboració sempre comença per una planificació, segueix per una posada en marxa de la pròpia actuació i acaba per un anàlisis de l’execució. En tot aquest procés estan en joc factors emocionals, motivacionals o cognitius, entre d’altres. D'aquí parteix la perspectiva holística, que es contempla en el model mencionat. Aquest procés es pot dur a terme davant qualsevol format que sigui demanada una activitat. L’objectiu sempre serà fer una planificació estratègica de la nostra actuació. 

Ara bé, seguint amb la temàtica digital, em plantejo com es pot combinar l’autoregulació de l’aprenentatge amb els recursos digitals disponibles en l’educació. Tenint en compte l'entorn personal d’aprenentage (PLE) o conjunt d’eines que un individu utilitza per aprendre en el seu dia a dia, trobem que hi ha concordança pel que fa a la capacitat de l’alumne per ajustar el seu aprenentatge i en l’autoregulació davant els recursos i fonts d’informació que es troben al seu abast. 
A l’Educació Secundària es poden fer ús de múltiples eines digitals que ens proporcionen informació nova i variada. Algunes d’elles poden ser per accedir-hi, com per exemple, Google, Twitter, Pinterest, Infografies, Youtube, entre d’altres. Unes altres ens serveixen per crear la informació com ara són eines de Google, Fòrums, Thinglink, Piktochart, Office, Menti, etc. Les eines mencionades, juntament amb d’altres afegides com ara Facebook, Dropbox, Pearltrees o WhatsApp, també ens serveixen per compartir la informació. A nivell pràctic, en el cas de l’alumnat d’Educació Secundària es pot destacar Twitter per la seva “simplicitat” en el funcionament, tweets que contenen informació breu i gran xarxa interactiva que s'ha creat des de que va sorgir l’eina. A Twitter els alumnes poden accedir, crear i compartir informació dins la comunitat educativa, el que permet autoregular el seu aprenentatge. Un cop es planifica l’aprenentatge, l’alumne pot utilitzar l’eina Blogger per reflexionar i autoavaluar què ha après, com ho ha fet i com ho podria millorar. A més a més, Blogger permetrà  que l’alumne/a col·labori dins la comunitat educativa.

A nivell personal, penso que Twitter és una eina imprescindible per aprendre noves metodologies i tècniques d’altres docents o professionals. És una comunitat que Internet posa al nostre abast i que l’hem d’aprofitar fent un bon ús d’ella. També Blogger em serveix per aprofundir i reflexionar la utilitat que puc trobar a certes eines per la meva feina com a docent. Tanmateix, consultant blogs d’altres docents podem trobar informació que  ens pot ser útil en la nostra tasca així com compartir la nostra pròpia.