Quin tipus de docent vull ser?

Al llarg del viatge que he realitzat durant els dos primers mesos de màster he arribat a una terra  "nova", amb una visió innovadora i positiva de l'educació. Dic nova entre cometes perquè crec que és de sentit comú anar canviant i adaptant-se als nous temps en tots els àmbits de la vida. Tanmateix si és nova comparada amb la que vaig viure a secundària. Sobretot a nivell tecnològic, ja que en les darreres dècades s'ha viscut un gran canvi: l'ERA DIGITAL.
Si fem una revisió de com aquesta ara ha invadit les nostres vides, trobarem múltiples adaptacions dins la societat, algunes de les quals ens poden suposar una comoditat i gran avanç. Però des del meu parer, en el cas de l'educació, com ja he fet referència en una altra entrada de blog, no s'ha avançat al mateix ritme. Els centres educatius s'han dotat d'ordinadors i derivats però la metodologia que s'utilitza no està del tot en consonància encara. Per una banda, el sistema educatiu presenta dificultats per modernitzar-se, falta de recursos, legislació que prové de sistemes antics i que ha patit pocs canvis, així com professors que tenen molta càrrega burocràtica, poc suport per iniciar nous projectes tant per part del sistema com d'alguns docents i falta de formació en general en TICs, entre d'altres. Tot això front a alumnes desmotivats, que necessiten que la seva curiositat sigui despertada, com ara ho fa Internet o mòbils i tablets.

Així doncs, si em plantejo quin tipus de docent vull ser, em sorgeixen diverses idees alhora que sentiments d'inseguretat davant el fet de si podré aplicar-les. Amb això vull dir que, durant el màster se'ns dóna una visió esperançadora cap a una educació inclusiva i innovadora, que crec que xoca amb la realitat que ens trobarem, la qual també han fet referència bona part de professors del màster. Però responent a la pregunta, vull ser un docent modern, motivador, que sigui competent digitalment que aprengui a treure el suc a les TICs i ensenyar als alumnes a que ho facin. Aportar a l'educació la força per impulsar noves iniciatives, riques en competències, com per exemple, aconseguir que els alumnes siguin agents actius i crítics en el seu aprenentatge. També que sàpiguen conèixer les fonts d'informació adequades, que utilitzin tècniques d'autoregulació per comprendre continguts, comparteixin la informació i contribueixin amb la construcció de tota la comunitat digital.

Encara queda bona part del viatge a terres desconegudes així que em prepararé per fer front a múltiples escenaris fins arribar a la Lluna (veure thinglink)!

https://www.thinglink.com/scene/1250410295310942210

Modernitzant l'educació...segur?

Hola de nou!

Aquí us deixo un link d'un breu vídeo que amb poques imatges i paraules em suggereix que l'educació està canviant, i així ha de ser: https://photopeach.com/album/wdq03j

Però, està canviant suficientment ràpid? Jo penso que no, les noves tecnologies han revolucionat la societat i està canviant a velocitat de gegant. Si ens fixem en les aules de l'escola ordinària segueixen sent igual que fa 30 o 40 anys; taules i cadires per files orientades al ponent, pissarra amb guixos (ara també digital) i poca cosa més. Ens trobem nens i nenes desmotivats, que tenen mòbils, tablets o ordinadors al seu entorn habitual, però, que a classe no veuen la seva utilitat ni se'ls ensenya a fer un bon ús d'ells. Potser la clau està en canviar la metodologia a l'hora d'impartir les classes de manera que es doni als alumnes conceptes clau i idees per desenvolupar, per a que, després, ells facin tasques de recerca i obtinguin les seves pròpies conclusions. Avui dia a Internet tenim tota la informació necessària i més! Aquesta perspectiva no creieu que augmentaria l'esperit crític dels alumnes?
Important és també canviar els criteris d'avaluació, de manera que una persona no sigui jutjada o classificada per una nota numèrica, sinó per les capacitats, punts forts i dèbils però que el permetin aportar alguna idea igualment valiosa que una altra. Així contribuiríem a millorar la motivació i autoestima dels alumnes, sense etiquetar-los, a un món que tothom hi té cabuda.

¿Qui soc jo?

¡Bon dia!
El meu nom és Noelia i soc graduada en Psicologia per la Universitat de Barcelona des del 2012. Vaig fer un Màster en Psicologia Forense a l'ISEP (Barcelona) i el meu somni sempre ha estat treballar en l'àmbit jurídic. Però, de vegades la realitat topa amb els somnis, per lo qual no és fàcil triar el camí un mateix. Encara que, és veritat que he "col·laborat" amb els Jutjats i he tocat el somni de passada, diria que viure en una societat com la nostra avui dia és difícil sense una entrada econòmica estable.
També treballo a la meva consulta privada amb nens i nenes amb problemes emocionals, de comportament o dificultats d'aprenentatge així com amb adults. Formo part del grup de psicòlegs d'emergències del 112 de les Illes Balears i he treballat amb víctimes de Violència de Gènere. 
No ens queixarem...però, ¿Per què no descobrir el món de l'educació? ¿Què podem aportar o fer els/les psicòlegs/es en aquest món?

Seguiré contant-vos la meva experiència. ¡Bon cap de setmana!